10 de julio de 2010
Somniem
Somnieu, és clar que sí. Somniem constantment. Sempre. El somni d'avui com a possibilitat del demà. Espereu massa, és clar que sí. Hem après a esperar i ho esperem tot. I no ens fa cap vergonya ser esclaus de l'esperança. Voleu massa, és clar que sí. És el nostre dret rabiós. I encara més el nostre deure. Volem massa. Més. Tot. Ràpidament. Volem l'impossible per arribar al possible. Volem el possible per arribar a l'impossible. Teniu massa presa, és clar que sí. Caminar, arribar, recomençar, ser. Tenim presa, molta presa. I ho volem tot.
Òmnium cultural 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
És vera, quan mé tenim, més volem.
Un serà més alt, més prim, més tonto...però en el fons tots som iguals.
Feia temps que no venia per aquí!
Publicar un comentario