31 de agosto de 2010
No giramos
Preferiría ahorrarme los detalles de los ciertos disfraces que me hacen enmudecer. Todavía no me he hecho a la idea de que sólo me das calor cuando tengo sed. Y, además, conozco el final. Volverás (si vuelves) con las manos vacías y sin ningún porqué. Ya no quiero que me desvistas con tu aliento, ni que te quedes con la ansiedad de mis manos, ni que la lluvia nos moje la piel al encontrarnos. Porque, además, esta vez, también conozco el final. Pero, oye, que no estamos perdidos, sólo un poco desconcertados. No estamos locos, sólo un pelín idos. Y cuando pasa ésto, da la casualidad de que también conozco el final.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
De vegades, encara que coneguem el final, i quan ha d'arribar, tampoc l'acabem d'encertar.
M'espies? Jajaja sembla que has llegit el meu subconscient.
Ene: Normalment, quan ja t'has donat moltes vegades amb els morros al terra, saps, més o menys, com pot acabar la història.
Irene: jejejej. Per què? Sí que sóc bona escrivint, no? Sé, fins i tot, el que pensen els meus lectors! ;P
Jajaja ja veus! Jo també conec el final de qualcunes situacions que estic vivint ara...però no fa que aturi de gaudir-les - o de torturar-me, qui sap.
I del meu text...sí XD es una ximpleria el final, però havia de reflectir que per coses tan minúscules com aquestes, les coses no passen com imaginam.
Muy lindo. Muchos pensamos así.
à bientôt Lydie
"Volverás (si vuelves) con las manos vacías y sin ningún porqué."
Eso es lo peor, no saber porqué todo se perdió.
Cada vez escibes mejor!unbesitto!=)
Publicar un comentario